El meu interès pels processos d’adaptació i canvi està relacionat amb una trajectòria marcada per diferents canvis de ciutat. Primer en l’àmbit familiar i, més endavant, per decisió pròpia, durant el meu recorregut acadèmic i professional. Aquestes experiències em van permetre conèixer de prop la complexitat de deixar enrere un lloc per començar-ne un altre.

Amb el temps vaig aprendre que, quan canviem d’entorn, no només perdem i guanyem allò que imaginàvem; també apareixen pèrdues i descobriments inesperats que transformen la nostra manera de relacionar-nos amb nosaltres mateixos i amb els altres. De la mateixa manera, establir-se en un lloc també implica renúncies, eleccions i noves formes de construir pertinença.

Crec que l’escolta és una de les bases fonamentals de la pràctica clínica. I per a mi, escoltar no consisteix únicament a mantenir el silenci, tot i que de vegades també sigui necessari. Escoltar és desenvolupar una sensibilitat cap al que passa fora i cap al que passa dins; cap al que s’expressa amb paraules i cap al que encara no troba forma de ser dit. És atendre les persones en relació amb la seva història, els seus vincles, la seva cultura i el moment vital que estan travessant.

Des d’aquí acompanyo les persones que arriben a consulta: amb curiositat, respecte i la convicció que cada procés necessita un espai on poder ser observat i comprès en tota la seva complexitat.